 |
|
Jo vull venir a les sortides d'escalada i raids però.... Són difícils? Com són aquestes sortides? I si no puc? Són perilloses? Jo he sentit que l'escalada és perillosa!!! Algú m'ajudarà? |
 |
Tastet de fotos |
| Sortides d'iniciació a l'escalada: | RAIDS |
4 APUNTS D'ESCALADA |
 |
 |
 |
|
La ferrada més dura en les condicions més dures.
A primera hora del matí equipats per fer una sortida hivernal un parell
d’al-pi-nistes van anar a Montserrat per fer una de les ferrades més dures d’Espanya:
“El Mejillon”(5+/5). Però aquesta vegada amb condicions més extremes i és que les nevades de
les últimes hores havien deixat la ferrada en molts llocs coberta de neu i gel.
Per sort els passos més difícil estaven bastant nets de neu a causa de la seva
inclinació vertical o desplomada. Després duna ascensió dura coronaren Sant Jeroni a la 1 del mig dia i
baixaren per la canal del cavall, canal equipada amb cordes que estava coberta
tota per una capa de gel. Contents i satisfets abandonaren el Serrat enfarinat amb la sensació d’haver fet una ascensió que poca gent ha culminat en aquelles condicions. 
3a Iniciació a les Vies ferrades El passat diumenge es va fer la 3a inicació a les vies ferrades però... d'inicaició només tenia el nom.
Vam aparcar al costat de l'Aeri i vam pujar pel camí equipat/ferrada Vallmala.
Una ferrada de graduació 3/5 amb passos esporàdics de 3+ o 4. La ferrada és força llarga amb un pas aèri que li dona categoria.
La ferrada
està molt mal equipada i amb l'equipament que hi ha amb mal estat,
però tot això no va evitar que la sortida fos tot un èxit i que es
demotrésuna vegada més que fins i tot la gent que s'inicia de
l'al-pi-nisme té categoia per superar qualsevol problema i dificultat.
A
les 2:20 arribàvem al cotxe amb les mans marcades però contents de la
proesa i mirant ja com serà la 4a Iniciació a l'escalada.
Felicitats pels 9 valents!
 Al-Pi-nisme: matinal al
Cogulló i sortida nocturna a Les Teresines Aquest passat
dissabte l’Al-Pi-nisme va tenir una jornada ben plena, amb una sortida matinal,
seguida d’una de nocturna. Al matí vam
realitzar una excursioneta pels bells paisatges dels voltant de Castellfollit
del Boix, tot pujant al Cogulló de Can Torra i passant després per l’ermita de
santa Cecília i el Pantà de Muntaner. Una volta senzilla, amb bones
panoràmiques, i amb un entorn natural singular, enguany afectat pel dèficit hídric
dels darrers mesos. Al vespre arribava
l’hora de la segona sortida, més aventurera, ja que anàvem a fer la via ferrada
de les Teresines de nit. Ben equipats amb el material pertinent i un bon
frontal, un notable grup d’Al-Pi-nistes ens disposàvem a redescobrir aquesta
via, escrutats sempre per la lluna i amb un temps d’allò més plàcid. Mica en
mica vam anar superant les grapes, cables i cadenes que ens anaven aproximant
al sostre de Montserrrat, Sant Geroni, on vam arribar finalment després de
superar la xemeneia final sense problemes.
Des del cim es podien divisar tots els pobles i ciutats del pla de Bages
i del Vallès, il·luminació que contrastava d’allò més amb la foscor dels espais
naturals adjacents. Per sopar però vam descendir una mica, fins a l’ermita de
Sant Geroni, on resguardats del vent assaborírem un merescut sopar. El retorn
va ser ràpid, per la canal de Sant Geroni, camí fàcil però cada dia més
erosionat, i finalment arribàvem al cotxe, punt i final d’aquesta magnífica
experiència. |
|
Sortida
d’iniciació a les vies ferrades per part de l’Al-Pi-nisme Club Esportiu Les vies ferrades son una disciplina que ha esdevingut molt
popular en els darrers temps. Permeten ascendir parets verticals i indrets
espectaculars sense l’esforç, l’entrenament i la tècnica que requereix
l’escalada. Una via ferrada consisteix
en un seguit d’artefactes, tals com cadenes, cables, grapes, i fins i tot
ponts, inserits a la roca, i a través dels quals es progressa a l’hora que
serveixen per assegurar-se. Una via ferrada està a l’abast de molta gent, però la seva
relativa facilitat no vol dir que no calgui seguir unes mesures de seguretat i
una tècnica concretes si no es volen córrer riscos innecessaris. El passat dia 8 de setembre un grup d’Al-Pi-nistes vàrem
realitzar una sortida per tal d’iniciar tothom qui ho desitgés en el món de les
vies ferrades. L’escollida va ser la ferrada de la Gorra Frigi, agulla de
Montserrat a la qual accedirem des del monestir i després d’uns 40 minuts de
marxa. Es troba situada al peu del camí que va des del funicular de St. Joan
fins a St. Geroni i es distingeix en ser la darrera de les agulles que es
troben a mà esquerra a l’inici del recorregut. Es tracta d’una ferrada molt fàcil, que progressa en gran
part per la vessant SW, i que mai assoleix la verticalitat total, ideal per la
iniciació. El camí comença en una raconada on hi ha un banquet de pedra, i ben
aviat ens trobem amb les primeres cadenes i passamans, que mica en mica ens van
fer guanyar altura, fins que al cap de poc més de mitja hora els 10
Al-Pi-nistes arribem sense problemes a la cúspide. Contemplem les vistes sobre
el massís i sobre la planúria, i desfem el camí de pujada ara ajudats de dos
ràpels. Un cop a la base de l’agulla ràpid descens cap al Monestir i cap als
cotxes, que ens permet arribar a casa per dinar. Una sortida que ens deixà a tots un molt bon regust de boca i amb ganes de que arribi aviat la propera sortida ferrada.   |
Baixant pel "Mejillon" El passat dissabte 30 de gener, l’Al-pi-nisme tenia prevista una excursió tranquil·leta a la roca de l’elefant a Montserrat, però com que només van confirmar assistència quatre socis, es va decidir fer quelcom diferent i ideal per poques persones. Així doncs, vam pujar amb cotxe fins a l’ermita de Santa Cecília, i allà ens vam carregar les motxilles amb material d’escalada i l’esmorzar. Feia molt vent i fred, però el nostre primer objectiu era arribar fins a Sant Jeroni, el punt més alt d’aquestes muntanyes, així que vam anar fent via. Amb unes dues horetes i escaig ja érem a dalt, i després d’admirar les magnífiques vistes que hi ha des del punt més alt de Montserrat, vam esmorzar tot parlant del nostre gran objectiu: baixar el “Canal del Mejillón”. Després de posar-nos l’arnès i preparar tot el material necessari, vam caminar fins al canal i vam entendre el seu nom “mejillón”: el terra estava ple de closques de musclos i plats trencats, ja que abans allà hi havia un restaurant, d’on llençaven les closques, i així se li ha quedat el nom. El primer tram el vam baixar amb l’ajuda de cordes ja instal•lades (algunes estaven congelades del fred). Com més avall, més es va complicar, així que vam haver de continuar baixant fent ràpel. Les roques relliscaven una mica i queien pedres de dalt la muntanya a tothora, però vam poder continuar. Els últims ràpels ja eren més durs, i les roques a baixar, de més alçada, però no vam perdre la concentració malgrat la dificultat i per allà dos quarts de quatre ja érem a baix. Durant el descens, a estones feia fresca, ja que ens trobàvem a la part fosca de la muntanya, i a més a més érem en un canal bastant estret. No era gens difícil tècnicament, però vam veure que per pujar-lo es requereix molta força de braços, i per baixar-lo no ens havia sigut gens fàcil. Vam arribar a casa ben contents d’haver superat aquest descens força complicat (més per alguns que per uns altres) i amb una bona experiència per guardar. Per acabar, explicar-vos que el pròxim diumenge, tenim prevista una excursió amb raquetes, a pujar el pic Puigpedros (2914m), el més alt de la Cerdanya. |
El Xicarró Vermell Els dies 7 i 8 de setembre es van realitzar dues jornades d’escalada en el marc de l’entitat. La primera, el dilluns 7, va ser a la Tossa, i va enfocar-se més cap a la iniciació a l’esportiva i la pràctica de ràpels. Es van obrir dues vies (V i V+) i múltiples ràpels. L’endemà, el dimarts 8, es va anar a Montserrat per escalar més plenament. Escalant a la zona del Vermell del Xincarró van obrir-se 4 vies: dos IV, un V+ i un 6a.  |
| Curset X-avi L’Al-pi-nisme Club Esportiu s’ha desplaçat aquest cap de setmana fins a la vall de Ballibierna, als peus del massís de Maladeta, per realitzar el segon curset d’alpinisme de l’entitat. Enfocat cap a repassar els conceptes apresos l’any anterior, hem fet tallers de nusos, d’encordament, de progressió en roca, de progressió i detenció en neu, de tot tipus d’ancoratges, d’orientació i fins i tot de com muntar una motxilla ben feta. Al voltant del Refugi de Coronas, en una preciosa zona de gran puresa i verdor, i amb la fressa del sorollós riu de fons, hem passat dos dies pràcticament sols aprenent i practicant tècniques d’alta muntanya per quan les puguem posar en pràctica seriosament. I el temps, malgrat no ser gens bo, ens ha permès de fer pràcticament totes les activitats que teníem programades. El curs, conduit per en Xavi Salom, soci de l’entitat (i sense el qual no l’haguéssim pogut realitzar), ha esdevingut una experiència clarament positiva per a tots nosaltres, alguns dels quals tenim pocs coneixements de muntanya degut a l’edat, i ens ha dotat d’una formació imprescindible que sens dubte ens reduirà el ventall de perills quan tornem a passejar-nos per les nostres estimades muntanyes. Sols queda seguir programant activitats, agrair de nou al nostre instructor la feina feta i desitjar a tothom unes bones caminades! |
|
Escalada a Montserrat El passat diumenge un grup de quatre al-pi-nistes van anar a la impressionant muntanya de Montserrat a practicar una mica d’escalada. De fet era la primera vegada que l’Al-pi-nisme anava a escalar en aquesta serra. La sortida va durar tot un matí i tot i les primeres dificultats en trobar les vies es pot considerar que va ser tot un èxit. Les vies potser no eren de molta graduació (IV+, V, intent de 6a) però l’important va ser que ens ho passàrem molt bé tot gaudint d’un dia radiant. |
| Cap a la Tossa, un clàssic! El passat dissabte dia 21 de febrer es va realitzar la primera activitat oficial de l’Al-pi-nisme d’aquest any 2009. Tal i com estava anunciat, vam sortir a dos quarts de nou d’Igualada i ens vam desplaçar amb cotxe fins a la Tossa de Montbui. Un cop allà, vam dedicar el matí a fer una mica d’escalada i ràpels. Cal esmentar que les vies que vam intentar es van fer molt complicades degut al fred que feia a la cara on estàvem, però sens dubte va ser una experiència profitosa i divertida. Després d’esmorzar, vam anar cap al solet a baixar una paret fent ràpel, i més tard vam agafar el cotxe de tornada cap a casa. Malgrat només vam ser tres assistents (Joan Baliu, Roger Casas i Quim Muntané) ens ho vam passar molt bé i ens va servir per memoritzar i familiaritzar-nos amb el material i les cordes, per quan (esperem) necessitem posar-ho en pràctica a la muntanya. L’única taca de la sortida va ser el lamentable espectacle que,
després d’unes quantes setmanes, la Tossa segueix oferint. Arbres
tombats i arrels arrencades són el vestigi de la forta ventada que va
assolar la comarca el mes de
|
| Tastet de fotos! |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
|
Per més informació envíem un correu a rcasas28@xtec.cat |
 |