Notícies: SORTIDA MICOLÒGICA DE L’AL-PI-NSIME Un cop arriba la tardor i amb ella les primeres pluges, hi ha un bon nombre de catalans que es comencem a mirar el calendari amb més assiduïtat del que seria normal, tot comptant els dies que manquen perquè els primers bolets treguin el nas als nostres boscos. En un any amb climatologia normal aquests dies es calculen al voltant de vint-i-un, i aleshores els boscos s’omplen de persones que es llancen a la recerca del bolet, com si del més preuat tresor es tractés. Avui en dia, la mil·lenària tradició d’anar a buscar bolets, existent ja en l’època romana, ha esdevingut extremadament popular, i aquest fet, que d’entrada hauria de ser positiu pot ser-ne l’inici del col·lapse. Així ho creiem perquè els coneixements ancestrals sobre el món dels bolets han arribat a la societat actual veritablement esgarrats, passant de ser una tradició a una moda (o potser seria més encertat dir-li negoci?), consistent per a molts en vestir-se amb roba de muntanya (últim model “Quechua”), agafar un cistell i tractar de “collir” un bon grapat de rovellons o llenegues. Simplement això, res més, sense parar atenció a cap de les moltes altres especies de bolets presents als boscos (ai, perdoneu, que per arrancar-los i xutar-los van de meravella) i sense voler entendre quin paper tenen els bolets en l’ecosistema, ni quina és la seva biologia, i per descomptat sense preocupar-se per l’impacte que la massificació del bosc i les accions que s’hi desenvolupin puguin tenir sobre el medi. Enguany la manca de precipitacions durant els mesos d’agost, setembre i principis d’octubre han provocat que tot i les abundants pluges caigudes recentment, estiguem davant la pitjor temporada de bolets que es recorda, almenys a la comarca de l’Anoia, i això ha fet que, fins ara, els nostres boscos no hagin rebut l’allau humana a que estaven acostumats els darrers any, però si segueix fent bo, això pot canviar en les properes setmanes. Arribats en aquest punt, algú pot qüestionar la línia de l’article, i és que certament tothom te el mateix dret d’anar al bosc a buscar bolets, i encara més, ningú te la culpa de que no n’hi hagin ensenyat res. En conseqüència creiem necessari oferir la possibilitat a qui ho desitgi de poder aprendre aquells coneixements sobre micologia que li permetin anar més enllà de la moda i descobrir aquest fantàstic món. Descobrir una llarga llista d’espècies, tant comestibles com tòxiques, i alguns coneixements sobre la biologia dels bolets, que permetin poder tenir un criteri propi sobre els indrets on és probable trobar bolets (per no caure en improperis prefereixo no parlar del mapa de “Caçadors de bolets”), per poder entendre perquè surten, per poder anar al bosc i omplir el cistell respectant l’entorn, i per descomptat per poder gaudir amb plenitud i respecte d’aquest fascinant món, d’aquesta gran tradició, alhora que gaudeix també del valuós patrimoni natural que conservem. Per quest motiu el passat dissabte l’Al-Pi-nisme va realitzar la seva primera sortida miològica, en la qual es va poder aprendre quina és la nutrició, reproducció, forma de creixement dels fongs (un incís, fong i bolet no son sinònims, amb moltes salvetats es pot dir que el bolet és el “fruit” del fong), quin és el seu paper en l’ecosistema, on creixen, i quins factors són importants per al seu creixement i per a la seva fructificació (aparició de bolets). Tot i la mala temporada es van poder trobar fins a vuit espècies comestibles, i d’altres de tòxiques, aprenent així la forma com cal collir els bolets, a diferenciar entre especies, i clar reflex de que hi ha molt camí més enllà del rovelló i la llenega. I juntament amb la imatge il·lustrativa d’algunes d’aquestes espècies trobades m’acomiado amb una darrera reflexió: Si, cert és que el bosc és de tots; si, cert és que els bolets son de tots; i si, cert és que la natura és de tots. Però també és cert que si, en un futur el bosc pot ser de ningú; que si, en un futur els bolets poden ser de ningú; i que si, en un futur la natura pot ser de ningú. Perquè cert és que si en un futur volem bosc, volem bolets, volem natura, això depèn del present.