L’Al-Pi-nisme recorre el delta de l’Ebre en BTT

El delta de l’Ebre és sens dubte un dels indrets més plans del país, i això el fa ideal per a visitar-lo sobre dues rodes. Això és el que vam fer un grup d’Al-Pi-nistes aquest passat diumenge, sortint ben d’hora d’Igualada per tal d’aprofitar al màxim la jornada, i esperant que el temps esperés un dia més a ploure.

La nostra volta en forma de vuit va començar a Deltebre, des don vam dirigir-nos cap a l’extrem nord del delta passant entre arrossars, ja recol·lectats però encara inundats, i amb una important presència al rostoll de les vermelles postes del temut cargol poma. Al cap de poc arribàvem a la platja de la Marquesa, on pedalant a trenc d’ona vam fer cap fins al far del Fangar, situat com un sentinella blanc a l’extrem de la homònima punta, en un entorn dunar únic, on és fàcil contemplar-hi miratges. El retorn el vam fer per l’interior, per un camí poc transitable a causa de la sorra, que finalment ens va menar altre cop a l’inici de la platja des d’on vam reprendre el camí direcció Deltebre, però aquest cop passant pel marge de la bassa del Canal Vell, on un espectacle en forma d’aus de tot tipus ens va acompanyar sorollosament.

Per travessar l’Ebre i saltar a l’hemisferi sud del delta vam utilitzar el tot just fa un any estrenat pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, sinònim de modernitat en front dels tradicionals i ja pretèrits passos de barca. Des d’allà, i ja amb la panxa fent la rau rau, vam arribar fins a Poblenou del Delta, menut poble de fesomia característica on, al peu de l’església, dinàrem. Tot i la mandra pròpia d’una bona digestió vàrem tornar a pujar sobre les bicicletes perquè, ja que el temps acompanyava valia al pena arribar-se fins a la Barra del Trabucador, extens braç de sorra que tot el que té de llarg li falta d’ample, i que permet pedalar entre mar i mar. Al final s’hi troben les Salines de la Trinitat i la reserva natural de la Punta de la Banya, ideal refugi per molts ocells. L’extensa platja, el sol, i les petites onades ens van convidar irresistiblement a gaudir del moment amb un relaxant i tardà bany a les aigües del delta, molt més càlides del que caldria esperar.

De tornada cap a Deltebre vam tenir temps encara d’aturar-nos en un dels aguaits presents a la llacuna de la tancada, des don es contemplava un nombrós grup de flamencs, il·luminats amb el sol del capvespre. Tocava anar fent via i al cap de no massa estona tornàvem a ser al lloc de partida, Deltebre, secs i satisfets de la jornada viscuda en un entorn natural irrepetible.

Sortida de cap de setmana de l’Al-Pi-nisme BTT

El passat cap de setmana, l’Al-Pi-nisme BTT va realitzar una mini-ruta per terres empordaneses. Girona va ser el punt d’inici i la frondositat i verdor del Parc Natural de les Gavarres ens van acompanyar durant bona part del primer dia, pedalejant per nombrosos corriols i fent descensos vertiginosos fins arribar a Santa Cristina d’Aro. Una forta tempesta ens va sorprendre als últims quilòmetres i va posar encara més emoció a la sortida. L’endemà, de bon matí vam acostar-nos fins a Sant Feliu de Guíxols, on un magnífic dia d’estiu ens va permetre gaudir d’una estona de platja a la Costa Brava, abans d’enfilar el camí de tornada cap a la capital del Gironès tot seguint la Ruta del Carrilet, una Via Verda que segueix el traçat d’una antiga línia de ferrocarril. Per a més informació, consulteu la nostra web www.alpinisme.cat i recordeu que la propera sortida de BTT serà per les Terres de l’Ebre.

LLARGA RUTA EN BTT

El passat cap de setmana, 23 i 24 de juliol, sis ciclistes de l’Al-Pi-nisme ens vàrem trobar a l’estació d’autobusos per poder arribar fins al Matagalls i després baixar fins a la costa, preparats per passar dos dies pedalant sobre la BTT.  

Ja de bon matí abans de sortir el sol, vam començar a pedalar a bon ritme en direcció a Can Massana, i ja entrat el matí remuntàvem el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac amb els seus singulars cingles i canals de conglomerat rogenc esquitxats de pinedes i alzinars.

Després de passar tot el matí fent fortes pujades i baixades sota un sol que ja escalfava de valent varem arribar a Sant Llorenç Savall, on dinàrem.

Amb el pap ple i ja entrada la tarda ens disposàvem a fer l’últim tram del recorregut del dia, que després de superar les darreres rampes ens va conduir fins a Centelles, on merescudament un hostal ens esperava per passar la nit.

L’endemà al matí, amb la fresqueta vam pujar des d’Aiguafreda fins al Pla de la Calma, talaia i terra de pastures situada al Parc Natural del Montseny que ens conduí fins a Coll Formic. Allà  la BTT es va quedar aparcada durant una estona, ja que tot i el cansament, calia pujar a l’emblemàtic cim del Matagalls (1.698m), però calia fer-ho caminant. I tal dit, tal fent, anar pujant i al cap de ben poc ja érem dalt del cim, amb la creu emboirada i el text de mossèn Cinto Verdaguer, i després de gaudir del moment, avall que fa baixada.

Des de Coll Fòrmic vertiginós descens per una pista forestal que ens va dur al Poble de Montseny, i al cap de ben poc ja érem a Sant Celoni. Allà la platja ja era més a prop, però ens quedava un darrer obstacle, el parc natural del Montnegre i el Corredor. Calia travessar-lo tot, d’oest a est, enfilant-nos per una llarga pujada fins la bonica ermita de Sta. Maria de Montnegre, rodejada de frondosos boscos de castanyers, roures, cireres, que reflex de l’elevada humitat de la zona. Arribats en aquest punt i havent dinat sols quedava l’últim tram de la ruta, el descens fins a Calella, on abans d’agafar el tren de tornada, amb les bicicletes a la sorra i el mar mediterrani al davant, vam fer una bona capbussada per assaborir l’alegria d’haver completat aquesta llarga i intensa ruta.  

Tronàvem cap a casa havent completat amb dos dies un recorregut de més de 200 kilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 4.700 metres, que ens ha dut per quatre parcs naturals, des de la Catalunya central a Montseny, i d’allà a la costa.

Donar les gràcies a tots els protagonistes per fer-la possible, i permetre un cop més, seguir acumulant vivències i experiències amb l’Al-Pi-nisme Club Esportiu.

Pedalada a Torà

En motiu de la diada nacional de Catalunya, la secció de BTT de l’Al-Pi-nisme va realitzar una de les sortides més esperades del calendari de BTT de l’entitat. A les 7.30h del matí, els al-pi-nistes iniciaven la previsible dura jornada direcció Copons.

Després d’esmorzar-hi, van dirigir-se per un camí molt polsegós, però molt directe, a Sant Martí de Sesgueioles.

A continuació, es van endinsar a la coneguda regió de l’Alta Anoia, passant vora el poblet de Conill i admirant el paisatge, tot i que força sec, d’aquesta contrada de la nostra comarca. Al cap d’uns quants quilòmetres, pedalejant tant per pistes forestals com per trialeres (i carregant les bicis a coll en algunes ocasions), els al-pi-nistes van arribar a l’hora de dinar a Torà, poble situat al nord de la comarca de La Segarra.

Amb les piles carregades i suportant el fort sol omnipresent de les tres de la tarda, els al-pi-nistes van prosseguir el camí serpentejant les serres del sud del Solsonès, passant per Calonge de Segarra, Calaf, Prats de Rei, Refugi del Mas del Tronc i molins de Rubió. Només quedava fer un vertiginós descens per la trialera coneguda amb el nom del Calvari, i arribar abans del previst a la ciutat d’Igualada.

En total, 95 km de BTT que van deixar un molt bon regust de boca a tots els membres d’aquesta secció de l’entitat, que van veure com a novetat l’utilització d’un GPS portàtil, la qual cosa va permetre evitar equivocacions de camí i estalviar temps mirant el mapa. Aquesta ha estat la primera sortida del trimestre que enceta l’Al-Pi-nisme, a la qual la seguiran moltes més, tant d’excursionisme, d’escalada com de BTT. Per a més informació, podeu visitar la nostra web (www. alpinisme.cat) o mirar els cartells informatius penjats als principals equipaments públics de la ciutat.

---

BTT a la platja:

Dissabte 16 de maig, a dos quarts de set del matí un grup de sis joves integrants de l’Al-Pi-Nisme, vam començar a enfilar el camí cap a la platja en BTT. En total 105 quilòmetres i dotze hores de pedals, rodes, manillars i cascs.

Sortint d’Igualada vam fer camí cap a Sta. Margarida de Montbui i vam continuar fins a la Llacuna. Un cop allà vam recuperar una mica de forces esmorzant i vam fer una llarga pujada fins a agafar el GR-172, que ens va dur, primer fins a St. Miquel de Montagut i, al cap de catorze quilòmetres, a Santes Creus.

Des d’allà vam anar seguint un camí fins a arribar a creuar-nos amb el GR-92, que ens va portar a la Pobla de Montornès. Tot seguit vam anar fent fins a arribar a Creixell, i d’aquí vam seguir pedalant, pels diferents pobles del costat del mar, Roda de Barà, Coma-Ruga i, finalment, el nostre destí, Sant Salvador, on vam prendre un gelat tot recordant moments del dia i esperant que es fes l’hora per agafar el tren.

En resum: un dia per guardar dins la nostra memòria, perquè la majoria dels que érem allà mai havíem fet tants quilòmetres en un sol dia, i arribar a la platja en BTT, era una proesa que l’entitat feia temps que esperava per dur a terme.

BTT al Castell de Boixedors

El passat diumenge dia 28 de febrer, tot i el fort vent que bufava i la sensació que el dia seria dur i no acompanyaria gens, l’Al-pi-nisme BTT emprenia la segona sortida del present any 2010. Aquesta vegada, amb noves incorporacions a la secció, la qual cosa ens enorgulleix molt i fa engrandir-nos com a entitat esportiva que som.

---

El passat dissabte dia 23 de gener, l’Al-pi-nisme realitzà la primera de les sortides del nou any 2010. Ho feia amb moltes ganes de pedalar i amb molta participació, donant fe de la fortalesa amb què l’entitat esportiva acabà l’any 2009 i emprèn el present. Així doncs, 8 membres de l’Al-pi-nisme BTT van llevar-se ben d’hora per pedalejar durant més de 5 hores pels camins de les nostres contrades. Enmig d’una boira omnipresent, l’Al-pi-nisme féu cap a la Pobla de Claramunt, des d’on emprengué el camí, vorejant els tres Mollons per sota, que el dugué fins a la bonica masia de Cal Jaume Bruguers, emplaçada just al costat de les ara ruïnes del Castell de Castellolí.

D’allí, i després d’una breu pausa per esmorzar un pa amb tomàquet, els vuit al-pi-nistes prosseguiren el recorregut tot resseguint els nombrosos camins que s’amaguen per entremig dels alzinars que configuren aquest immens massís, amagat darrere els Mollons i invisible des de la Conca d’Òdena. Sort del mapa… No obstant, després d’unes quantes giragonses, l’Al-pi-nisme ja albirava les dues antenes que s’alcen el capdamunt del Miramar, objectiu de l’excursió. La pujada final fou molt exigent, i tot i ser la primera sortida de l’any, cap al-pi-nista es féu endarrere. Un cop dalt el cim, es pogué observar una magnífica vista de les muntanyes de Montserrat flotant sobre un mar de boira, una vasta postal de Piera i Vallbona, i una nova perspectiva de Capellades jaient sota els peus. Llàstima que la boira no pogué verificar la certesa del nom de “Mira-mar”…

Després de les fotos de rigor, la baixada fou el més divertit. Ràpida, enfangada i una mica tècnica, l’Al-pi-nisme va baixar en un tres i no res el desnivell del Miramar (593m). Al cap de poca estona, ja s’havia arribat a casa i tothom dinava content d’haver passat un matí genial en companyia de tots els amics que som qui formem part de l’Al-pi-nisme.

El dia acompanyava, i això ens donava forces per anar superant les successives serres que ens barraven el pas però que poc a poc anàvem superant. I finalment, a un quart de tres de la tarda les muralles de Montblanc s’alçaven davant nostre i per una de les seves portes ens esquitllàvem a l’interior d’aquesta vila emmurallada.

Un merescut dinar a la plaça de l’ajuntament i una breu becaina a l’ombra de les muralles van ser suficients per carregar piles encetar el camí de tornada cap a Igualada. Durant la tronada vam passar per pobles com Sarral o Rocafort de Queralt, però no varem fer una parada considerable fins que no vam ser a Santa Coloma de Queralt. Un cop allà i ja en terreny més conegut, vam pedalar fins a Bellprat i des d’allà fins a Sant Martí de Tous, on varem contemplar el desolador aspecte de l’embassament completament sec.

Finalment a tres quarts de nou del vespre arribàvem a Igualada, orgullosos d’haver aconseguit aquest repte, i satisfets per haver contemplat unes panoràmiques increïbles d’unes terres que tenim molt a prop. Amb 130 km a les cames ens n’anàvem cap a casa, rumiant ja la pròxima sortida.

Vam reunir-nos quatre (Albert Buscart, David Montaña, Joan Baliu i Quim Muntané) a l’Estació Vella a dos quarts de nou, i pels voltants de les nou remuntàvem l’avinguda Balmes amb les rodes ben inflades i moltes ganes de pedalar. En una matinal d’aproximadament 4 hores, vam donar una bona volta per la nostra estimada Conca d’Òdena, tot gaudint d’un fantàstic dia amb vistes gens menyspreables.

El camí ens va dur, a través de Can Masarnau, Ca la Pepa i Ca l’Astruc, cap a l’ermita de St. Pere d’Ardesa, a prop de Rubió, on vam poder esmorzar amb tranquil·litat. Amb energies renovades vam pujar caminant al Puig de St. Miquel (734m), el punt més alt de l’excursió. De nou sobre la bici, vam planejar cap a Sant Salvador (la Bandera), un fantàstic mirador de la Conca just sobre Pujada cap a Ca l’Astruc.

En resum, va ser una volta plena de pujades i baixades, pistes, camins i trialeres que ens van fer gaudir del d’una gran sortida molt recomanable, i que ens ha deixat amb ganes de tornar a agafar la bicicleta d’aquí ben poc!

Tan de bo siguem més gent a la pròxima!