Sopar de Final d'any

I amb tanta activitat no ens n’havíem adonat però al 2012 ja pocs dies li quedaven i això és sinònim del tradicional sopar del final de l’any Al-Pi-nista. No podia anar millor. Plegats vam riure i gaudir de les diferents activitats i sorpreses, mentre revivíem en un ambient immillorable les prop de quaranta activitats realitzades al llarg de l’any. Un dia per emmarcar reflex d’un any per recordar. Un agraïment a tots els que ho heu fet possible.

Es podria pensar que el paràgraf anterior és una fal·làcia, que és el típic que s’escriu per quedar bé, però podeu estar segurs que no és pas així. El 2011 ha estat un any en que hem fet moltes activitats, molt diverses i innovadores, amb més gent i amb molta il·lusió, i en que hem aconseguit una fita important. L’Al-Pi-nisme Club Esportiu ja forma part de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), que aglutina la major part de les entitats excursionistes del país. És un pas molt important ja que gràcies a l’entrada a la FEEC tots els socis i sòcies que ho desitgin ja poden obtenir la llicència federativa a través de la nostra entitat.

Excursió per agafar gana per la calçotada

Un dia més, i ja en son força, vam decidir que era un bon diumenge per trescar pels camins i
corriols que recorren la Conca d’Òdena de cap a peus, i més ara que la verdor i la ufanor de la
primavera ben aviat deixarà pas als torrats i a l’eixut de l’estiu.

Sota un sol que augurava un dia ben calorós, els nostres primers passos ens van conduir
cap a la font de Can Masarnau, que rajava amb força, i posteriorment cap a la majestuosa
masia de Cal Magí de les Alzinetes, actualment deshabitada però amb un gran encant. D’allà,
tot travessant la Plana dels Ametllers entre camps que sens dubte ja van gaudir dels seus
anys de gloria en un passat, vam enfilar per un corriol que serpentejava vers la Costa dels

I com que érem dalt, calia baixar. Cap a cal Llordella i Cal Puiggròs, per desprès tornar a
guanyar altura tot pujant per la solana de la Costa de Sant Salvador amb l’afany d’arribar al
punt més emblemàtic de l’excursió: El Puig de la Guàrdia. La increïble panoràmica i la senyera
voleiant al vent t’omplen de nostàlgia i alhora optimisme, per creure encara que podem
preservar tot el que tenim, que algun dia tots despertarem i que els desitjos d’ara seran
quelcom més. Al llibre de firmes ho deixem tot escrit, i altre cop avall, cap a Jorba i després
més avall encara, cap a la Font de Can Cansalada i La Sala. Només falta creuar el riu Anoia, i
superar el poc desnivell que ens falta per arribar a La Mallola, travessar-la, i ara si assolir el
destí final, la masia de Can Mercaderet on ens tocava fer un bon dinar.

Per l’hora que era potser és agosarat dir-li dinar, però com que de gana no en faltava, a les 5
tocades començàvem a degustar el bon àpat que ens havíem guanyat després de la caminada
matinal. Un àpat on el que segur que no va faltar-hi va ser el riure, un riure sa d’un grup de
joves que es diverteix caminant pels camins de vora casa, i que lluny de cansar-se’n ja pensa en
la propera.

---

Els joves corredors d’X-AVI Material de Muntanya i l’Al-Pi-Nisme Club Esportiu, Enric Puig i Joan Baliu, van acabar segon i tercer, respectivament, de la Lliga Catalana de Curses de Muntanya en la categoria SUB-18. Aquesta lliga, que es va dur a terme durant l’any 2010, comprenia un total de vuit curses de tipus molt variat, des de quilòmetres verticals fins a descensos com el del Taga.  Després que es suspengués l’última cursa que s’havia de disputar a Súria, es va donar per acabada la Lliga, que va guanyar el corredor vigatà Nil Corominas.

Van anar a recollir el premi el passat divendres, 18 de febrer, a Alpens. Els dos corredors estan molt agraïts a X-AVI Material de Muntanya i a l’Al-Pi-Nisme Club Esportiu pel seu suport en tot moment. A més, també agraeixen a la organització de la Lliga el fet d’haver-los donat l’oportunitat de competir en una lliga amb categoria pròpia per a menors, amb curses adaptades a una persona d’aquesta edat.

Per aquest any 2011 la lliga no pot seguir desenvolupant-se, per motius econòmics, però els dos corredors segueixen motivats amb nous projectes i reptes i amb moltes ganes i força.

La Panera !

Com ja és tradicional de cada final d’any, l’Al-Pi-nisme Club Esportiu organitza la rifa d’una panera per tal de recaptar alguns calerons per al funcionament de l’entitat i per brindar la possibilitat a tothom qui ho desitgi de poder participar en un dolç sorteig.  La butlleta guanyadora és la coincident amb les tres darreres xifres de la grossa de Nadal, per tant, aquest any és la Nº 250, i l’agraciada és l’Agramuntina Mercè Roma Puigpinós. L’enhorabona.

Piragua!

Aprofitant alguns dels últims dies abans que el jovent de l’entitat marxi de vacances d’estiu, des de l’Al-pi-nisme hem realitzat aquest passat cap de setmana (26 i 27 de juny) una sortida de dos dies a la vall d’Àger, on hem conegut una part de la serra prepirinenca del Montsec des de l’aigua i des del terra. Així doncs, aprofitàrem per saludar l’estiu degudament i celebrar, així, el sisè aniversari de l’entitat, que fou el passat 21 de juny.

Llevant-nos ben d’hora per treure profit de tot el dia i arribant pels volts de les 10 al pantà de Canelles, als peus del petit poble de Corçà, els 17 membres de l’excursió vam posar-nos els banyadors i, ja dins unes piragües de lloguer, començàrem a remar per aigües calmades en direcció nord. A cavall entre Catalunya i Aragó, i amb els rems ben agafats, vam passar el dia navegant per les aigües del Noguera Ribagorçana, tot endinsant-nos en l’emblemàtic congost de Mont-rebei, que separa el Montsec d’Ares (al nostre país) de l’anomenat Montsec de l’Estall (ja a la Franja de Ponent).

Sobre aquestes barquetes (individuals i dobles) tan fàcils de dirigir i propulsar gaudírem de les impressionants vistes que ofereixen les parets del congost des d’una perspectiva molt diferent a la dels caminants que el travessen pel camí excavat a la roca. I és que el piragüisme, tal i com vàrem poder comprovar, és una activitat fantàstica per gaudir de l’aigua i de la natura, així com per descobrir la nostra terra d’una forma especial. Ja de tornada, i després de fer una capbussada entre paret i paret, vam agafar de nou els cotxes per tal de trobar un lloc on passar la nit. Arribant primer al poble d’Àger, centre d’aquesta vall homònima coneguda per la seva antiga història i pel gran nombre d’aficionats al parapent que volen pel seu cel, vam enfilar una pista que ens va dur fins als peus de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, espectacular mirador i fantàstica mostra del patrimoni cultural del Montsec.
De bon matí, després d’haver passat la nit entre roca i aire, vam calçar-nos les bótes disposats a continuar la nostra descoberta, ara d’una forma ja més familiar. I així vam passar el dia, caminant pel Montsec d’Ares, una zona força oblidada pels excursionistes (potser pel fet que s’arriba amb cotxe fins al seu sostre, o perquè la senyalització de la majoria de camins és més aviat precària).

Sigui com sigui, nosaltres vam trescar fins als peus de la muralla de pedra i, tot aprofitant una de les poques febleses d’aquesta imponent paret, vam fer cap al punt més àlgid de la serra, el cim de Sant Alís (1676m). Aquest camí de pujada, conegut com la canal de l’Embut, és una via espectacular i vertiginosa que remunta verticalment el gran tallat, equipada fa poc amb unes cadenes que en faciliten la pujada. El descens el férem, després de recórrer un bon tros de carena, per la canal de la Xurulla, més oriental, per tal de tornar, després de refer el camí, al punt 34 de sortida.

I d’allà, com sempre, tornada amb cotxe cap a la Conca, a seguir amb el dia a dia. Tot plegat ha fet d’aquest parell de dies una fantàstica oportunitat per a nosaltres de descobrir l’aventura del piragüisme i la bellesa solitària del Montsec, dues coses que desconeixíem en gran mesura. A més, ha sigut una altra ocasió per fer el que més ens agrada: estimar la natura, desconnectar del soroll mundà i fer esport amb un grup de jovent apassionat. Sent aquesta l’última sortida del trimestre, que donarà pas ja a les rutes d’estiu, des de l’entitat sols ens queda desitjar-vos a tots unes fructíferes vacances. Que pugueu gaudir tots d’un estiu ple de natura amb amor, respecte i seny. Bona muntanya!

Acampada

Aquesta acampada podríem considerar que va anar força bé tot i que a causa dels exàmens i els compromisos dels socis hi van assistir poques persones. Amb un total de 7 membres vam sortir, amb cotxe ja que plovia, a les 7:00 de la tarda dels maristes. I ens vam dirigir al prat on vam organitzar una mica la caseta on ens trobàvem i vam fer el sopar.